LAURA CORTÉS
10-01-2016

Per fi puje alguns dels moments que jo considere més importants del programa del passat diumenge contra la violència de gènere que va fer Jorfi Évole a "Salvados" en la Sexta. Aquest programa em va fer posar-me en la pell de gent que ha sofrit maltractament físic y psicològic.

El programa comença amb una xica explicant el seu cas, però a continuació Jordi Évole parla amb Francisca una magistrada. En aquesta entrevista vaig a destacar alguns dels punts que pense que són els més interessants com:

1.) Moltes poques dones acaben denunciant per violència de gènere ja que o no creuen que són maltractades perquè han viscut sempre així i han caigut en la trampa, no veuen més enllà i no saben eixir. O altres per dependència econòmica i per els seus fills, ja que es veuen en una situació de desemparament i pensen que si denuncien pot repercutir.

2.) Les denúncies que acaben en condemna són entre el 50% i 60%, però si passen 3 dies des-de que s’ha posat la denúncia, la dona es pensa que el seu home ja ha recapacitat i la retira el dia de la condemna davant del jutge y ell es queda sense proves.

3.)Molta gent creu que n’hi ha moltes denúncies falses, però solament el 1’7% de totes en un any són falses. Francisca va dir: “Solament en deu anys he tingut dos denúncies falses”

4.)En 2015 el 80% 82% de dones mortes no van denunciar.

Altra part que també em va interessar molt va ser la prova que fa Marina Marroquí a uns alumnes de 4rt d’ESO. Va separar la clase en dos grups, un grup per als que l’agradaven les dones i un altre per als que l’agradaven els homes. Tenien que dibuixar al seu home/dona ideal i després dir-ne 5 qualitats físiques y 5 de personalitat.
En aquesta prova m’he donat compte de que la majoria vulguem a una persona ideal y es creen estereotips com el de la dona dèbil, delicada, dolça i el de l’home fort, valent…
La societat sempre s’implica en açò, ja que segons aquestos estereotips una dona no pot ser valenta i innovadora perquè si no és “superior” a l’home o un home no pot expressar els seus sentiments perquè seria “inferior” a una dona. Pero per què sempre els homes tenen que ser més forts i superiors a les dones? Un home no és dèbil per plorar o dir el que sent, totes les persones tenim sentiments i podem expressar-nos.

Altre punt que també tracta Marina és el de les cançons de reggeton. Les quals la majoria són ofensives per a la dona y la tracten com una persona inferior u objecte sexual.

Finalment, acabe amb un tema no menys important que els anteriors, una dona que ha sigut maltractada no té per què tenir baixa autoestima. Marina demostra que no és així, ja que ella és una dona maltractada i té l’autoestima molt alta. Ella ho va patir amb 15 anys fins als 19 i diu també que ella no va denunciar-ho, però vol donar a entendre que ho va fer mal, ja que aquest home pot estar pel carrer fent el mateix amb altres dones. Per això és IMPORTANT cortar radical per qualsevol indici de violència.
Per això, i com he dit en entrades anteriors,TOLERÀNCIA ZERO!